Sant Jordi

Un petit recull de fotos de la passada diada de Sant Jordi, un dels dies més bonics de l'any. Moltíssimes gràcies a tothom qui va triar alguna de les meves Roses per Sempre per regalar al seu amor. Em fa molt feliç pensar que es van omplint cases de peces especials. 

Totes fetes a mà, amb argila refractària o porcellana.

Inspiracions

D'uns mesos cap aquí m'adono que estic omplint la meva ceràmica de fulles i elements naturals. Sempre he fet dibuixots als marges de les llibretes, a qualsevol paper mentre parlo per telèfon, i aquí també, ara tot són fulles. I ara em pregunto, i per què? M'encurioseix com canviem constantment, ens influeixen coses, moments, persones, llocs... I després, tot això va apareixent, per aqui i per allà.

Noto un canvi en mi, personal i professional. Sóc més conscient d'aquests moments que m'omplen i intento recordar-los quan em sento més "buida". En lo professional també m'hi noto un canvi. Ja no val el "bueno, no és el que esperava però ja està bé...". No. Prou justificacions, he vist que si m'exigeixo més (sense obsessionar-me, cuidado!), després estic infinites vegades més satisfeta del resultat. Llavors em sento bé, i veig que a la gent li agrada el que faig i encara em sento millor. I aquí és on tot té sentit. Faig el que m'agrada, ho faig bé, el millor que puc, i a la gent també li agrada, m'ho diuen i a sobre, em compren peces!

Tot sovint he de fer aquesta mena de reflexions per adonar-me de l'afortunada que sóc de treballar amb la Terra, juntes creem objectes bonics i amb ànima. Tinc sort de passar tantes hores en un lloc on m'hi sento com a casa i d'emocionar-me a l'obrir els forns.

Gràcies per tant i que el 2017 vingui ple de moments màgics, alegries i molt fang!

Salut!

Dringuen les campanes...

Des de temps immemorials s'ha utilitzat l'argila per crear instruments musicals. Ocarinas, udus, flautes... El gruix de la peça, l'argila utilitzada i la temperatura de cocció afecten al so que tindrà.

Aquestes campanetes m'encanten, vaig fer-ne les primeres amb el que havien de ser unes tassetes. Encara en cru, no m'acabava de convèncer la forma i les vaig reinterpretar donant-li l'ús de campana.

Totes són de gres i pintades únicament amb òxid de ferro. Monococció a 1260º en forn de gas. Res més. :)

Gràcies

En l'art de la ceràmica hi intervenen molts factors. Un d'ells, i el més màgic és el moment de la cuita. Acompanyar el fang i els esmalts cap a la seva òptima temperatura.

Més temperatura no és sempre sinònim de millors resultats, tot i que m'encanta el torradet que agafa el fang refractari a 1280º, per exemple, l'esmalt que hi aplico va millor a  50 graus menys.

M'ha calgut una cuita d'aquelles que els hi costa de pujar per adonar-me'n. Paro el forn a 1235º i pateixo. Doncs a l'obrir-lo, alegria!

Està clar que no s'aprèn alguna cosa fins que no es viu en primera persona. Ja pots llegir, o et poden explicar, que fins que no ho fas tu, no ho assimiles.

Gràcies, ceràmica, per ensenyar-me un cop més a ser pacient, a confiar en mi i en la meva feina, si he fet les coses bé, el forn m'ho tornarà.

Safates i bols de fang refractari, esmalt blanc mate i òxid de cobalt.

Visca els nuvis!

Va ser un plaer formar part d'aquest dia i acompanyar dos amics que començaven un nou camí. I va ser un orgull que em triessin a mi per fer les figures que regalarien a quatre parelles amigues.

Una simbiosi entre dues persones que s'abracen i s'acompanyen. Queden fusionades i entre les dues aguanten un cor ben gran, símbol de tantes coses...

Figures fetes amb pasta refractària i òxid de ferro, fetes a mà una a una.

El packaging que acompanya la peça també està fet a mà amb cartró texturat.

Les peces es poden personalitzar al gust.

Y se hizo la luz

Làmpades de porcellana amb pasta de paper. Molt contenta amb els resultats, les textures que dóna i sobretot, la seva trasllucidesa. En podeu veure alguna a l'Obrador.

Cuites en forn de gas a 1280º, colors donats per òxid de ferro i de cobalt.

Porcellana, que maca que ets

Petits bols fets a pessic, tècnica bola, i amb uns esmalts mates i suaus molt delicats i bonics.

La porcellana no es deixa treballar fàcilment... Ens anem coneixent. Veient les limitacions de cada una i aprenent cada dia una mica. 

Formacions, deformacions, transformacions

Una sèrie de peces que comencen a veure la llum. M'agraden molt les infinites possibilitats que em dóna el fang... I sobretot les que estan relacionades amb diferents textures i acabats. Per fer aquestes peces he triat l'argila refractària perquè la xamota és el que m'interessa aqui. No només perquè augmenta la resistència de la pasta i m'hi permet jugar com jo vulgui, si no per l'acabat que li acaba donant. Aquest torradet, la textura aspra, ruda, que segons com, talla... Li dóna a la peça tota una personalitat. 

Totes les peces estan cuites a 1270*C en forn de gas, les d'argila refractària en reducció (primers experiments que faig i que m'estan agradant moltíssim) i les d'argila refractària negra en oxidació. 

Primers plans

Formació            deformació                            textura             canvis
                                     moviment         frescor                
         fluidesa                          
                       suavitat                    transformació
                                       rugositat                                 color        olor.... terra molla

Sensacions que tinc mentre faig les peces que disfruto, que em surten de dins i m'emocionen.

Encara falta l'acte final... la cuita! aviat aviat...

hola 2016!

Enceto el dos mil setze amb una entrada pels Saquets de Porcellana.

Aquestes festes han volat i ara, ja de tornada al taller, m'hi poso de nou perquè en trobeu sempre que passeu per l'Obrador.

Són de porcellana amb textura de tela de sac o de fulles en algun cas. Al tenir poc gruix, la porcellana es llueix amb la seva trasllucidesa i amb una espelmeta fa un bonic efecte. Una llum càlida per algun raconet de casa... o per posar-hi unes flors seques, o qui sap, un cactus... 

Els podeu trobar també a la meva botigueta d'Etsy

Col·lecció TARDOR

Una novetat abans d'acabar l'any... Una sèrie de peces fetes de fang refractari i inspirades en la natura. L'anomeno TARDOR, època de canvis i de molta bellesa. 

Gerros, safates i bols fets, literalment, a cops de tronc i escorça per donar aquestes rugositats tan atractives. Per acabar, he enfosquit les textures amb òxid de manganès per ressaltar-les. Els gerros estan esmaltats en el seu interior perquè puguin contenir aigua.

Peces fetes a l'Obrador durant la tardor del 2015, cuites en forn de gas a 1250º.

N'estic molt contenta!

Si vols endur-te alguna d'aquestes peces a casa, vine a l'Obrador o entra a www.juliaCeramica.etsy.com

Mides:

*Bol 29cm diam. 13cm alç

*Safata 32cm diam. màxim

*Gerros (aprox.) 9cm diàm. 28cm alç

*Gerro-Ampolla 13'5cm diàm. 35cm alç