Pel que fa a les
decoracions, com deia, són fetes amb un pinzell molt finet fet de pèl de cabra.
El color negre s’obté de l’òxid de manganès: un bon tros d’aquest mineral és
rascat en una pedra gran que té una mica de clot i s’hi afegeix una mica d’aigua.
Pel color vermell utilitzem una argila rogenca, rica en òxid de ferro, de la
zona.
En altres zones
del Rif, sobretot a Idardouchen, al nord del Rif, s’utilitza un pigment vegetal
extret de l’arbust Pistacea lentiscus (llesntiscle). Esdevé un color negre més
o menys intens i s’aplica després de la cuita.
La decoració es
basa principalment en línies i formes geomètriques com triangles, rombes, quadrícules,
espigues, mitjos cercles,... Sempre fetes a mà alçada, amb traços decidits i
hàbils gràcies als anys d’experiència. Vaig constatar que així com és
estrictament important el fet de quins símbols representar, no ho és tant l’exactitud
de la línia. Si aquesta es torça una mica, o cau alguna gota de color en un
lloc de l’atuell on no toca... això no és tan preocupant. Els símbols sí, ja
que cada tribu té els seus propis, i així es pot reconèixer quines terrisseres
els han fet es trobin on es trobin.
Els rombes són molt representatius d’Aïn Bouchrik, i s’acostumen a alternar vermells i negres. L'Aïcha em fa una guia de per on ha d'anar la decoració i quins símbols posar-hi o em deixa fer al meu aire, sempre seguint l'estil. Hi ha peces velles allà mateix, en senyalo una i li dic kif kif? (igual?), assenteix i m'hi poso.
Aquestes mateixes
decoracions es troben tant en l’art tèxtil com ens els tatuatges que lluïen les
dones i en les joies. Molt resumidament, aquests són els principals tipus de
simbologies:
-Símbols
antropomorfs. De manera molt esquematitzada i representacions de divinitats
femenines, protectores de l’agricultura i la fecunditat, fets atribuïts a la
Gran Mare des del Neolític.
-Símbols
zoomorfs:
-Granotes, associades a la fecunditat i a la creació i en la cultura
bereber considerada com a talismà protector de les dones embarassades.
-Serps, associades a
la immortalitat per la seva renovació periòdica amb el canvi de pell, es troben
tant dibuixades amb manganès com modelades en relleu en alguna part de l’atuell.
-Ulls. Al Magreb
l’ull és un símbol protector i a vegades se’l representa en la Khamsa, o mà de
Fàtima.
-Símbols
vegetals. Tals com espigues, estan relacionats amb la fertilitat de la terra i
les collites.
-Símbols relacionats
amb l’aigua. Motius en forma de columnes fetes amb línies verticals, i entre
elles diverses composicions geomètriques. També a vegades se simbolitza amb
dibuixos de núvols i pluja, amb el fi d’invocar les precipitacions, tan necessàries
per les seves collites.
-Triangles. És
ben sabut que estan carregats de simbologia des de temps immemorials. Les
terrisseres rifenyes els representen pintat, buit, quadriculat o reticulat. Si
el triangle mira amunt representa l’home, si mira cap a baix és un símbol
femení i té relació amb la fertilitat.
-Creus. Tot i que
el cristianisme va arribar al Magreb amb la romanització i s’hi va quedar fins
l’arribada de l’Islam, no s’associa l’ús d’aquest símbol amb aquesta fe, ja que
s’ha trobat representacions de creus molt semblants en gravats rupestres
relacionats amb algunes necròpolis megalítiques nord-africanes i, per tant,
molt més antics.
-Reticulats i
escacats. Amb línies verticals i horitzontals creant quadrats o bé amb línies obliqües
creant rombes. Ja apareixia aquesta decoració també en gravats rupestres. En la
ceràmica rifenya s’utilitza moltíssim. L’escacat, generalment alternant
quadrats blancs (engalba de fons), vermell i negre és un símbol de terra i es
relaciona amb les àrees de cultiu.
*bibliografia: Cerámica Rifeña Barro Femenino, Jorge Wagner
